La mort per suïcidi

Què porta a morir per suïcidi?

El suïcidi és el resultat d’un terrible patiment emocional intern. Ningú vol morir, i els que moren per suïcidi tampoc, si en la seva ment haguessin trobat una altra sortida al seu patiment.

Mai s’hauria de classificar un suïcidi en termes de “covardia” o “valentia”, en referència a l’acte en si. D’altra banda, dir que la persona morta per suïcidi “era egoista” és potser una gran injusticia, perquè significa invalidar la seva vida per aquest final tan tràgic. No acostumem a culpar “d’egoista” a qui ha mort per càncer, per una altra malaltia o altres circumstàncies.

Per què les persones moren per suïcidi?

Els factors coneguts associats al suïcidi son molt diversos, així com les causes que s’hi donen en cada cas. Per això es diu que no hi ha un suïcidi, sinó suïcidis. Cada cas, malgrat compartir un final tan tràgic i dolorós, prové d’històries i circumstàncies personals i socials molt diferents entre sí, de vivències que els fan únics, com les mateixes persones.

Els factors que estan associats a l’existència d’una probabilitat de suïcidi són:

• El trastorn mental, en especial la depressió, i els trastorns de personalitat
• Les conductes addictives
• El desarrelament social o la soledat
• Esdeveniments vitals estressants
• La malaltia crònica acompanyada de dolor

Tot i així, aquests trastorns i factors tampoc acaben d’explicar “el perquè”.

Un percentatge elevat de suïcidis no és atribuïble a cap d’aquests factors de risc, ni a causes concretes, per la qual cosa es fa extremament difícil la seva detecció. Hem de considerar el suïcidi com el resultat de diverses causes interrelacionades que, en molts casos, mai arribarem a entendre o conèixer, però que van ser prou importants i doloroses per a la persona que va morir.

L’impacte de la mort per suïcidi

La mort per suïcidi, sobtada i tràgica, produeix sempre consternació, incredulitat i un estat de xoc en les persones properes. Aquests sentiments es reforcen pel context forense policial amb què ens trobem durant les primeres hores del decés o del descobriment del cadàver. És un temps que vivim amb una total desorientació.

Aquestes circumstàncies inicials, tan inesperades i emocionalment desbordants, afegeixen dificultats als supervivents, que senten, ja des del primer moment la culpa, la vergonya i la ira.

L’impacte inicial de viure de prop una mort per suïcidi deixa una cicatriu que és per sempre.